El 27 i 28 de febrer universitats i instituts tanquen per vaga estudiantil.

Davant l’actual situació de crisi econòmica, amb una gran quantitat d’aturats, i  de retallades en sanitat i educació que destrueixen l’estat del benestar, la població es mobilitza al carrer i proposa alternatives per defensar el nostre futur, tot i que aquestes són fortament reprimides per l’Estat.

Les retallades del govern en gran mesura afecten a les Universitats valencianes que es troben en una dolent situació econòmica a causa del impagament que mante l’administració pública amb elles.  A més, les “solucions” que proposa el govern són: l’augment de les taxes universitàries, reducció de les beques, contractació de menys professors,  massificació de les aules...

 D’aquesta manera fem un pas enrere en la historia, ja que  aquestes “solucions” donen lloc a que sols estudien aquells que s'ho poden pagar com passava antigament. Per tant, podem dir que aquestes “solucions” no van destinades a resoldre el problema del deute, sinó que persegueixen uns objectius ideològics clars: formar treballadors obedients i no ciutadans amb una visió critica de la realitat.

Com a conseqüència de tot el que s’ha exposat anteriorment, a l’Assemblea Interuniversitària es proposen alternatives per mantenir i augmentar el lliure accés als estudis superiors i aconseguir una educació de qualitat. A més, defensen que sols unim-nos s’evitarà que els governants continuen destruint  l’educació publica en benefici propi. És per aquesta raó que es convoca als estudiants a participar en la propera vaga de 48 hores.

SOLS LA MOBILITZACIÓ CONJUNTA PERMETRÀ POSAR FI AL DESMANTELLAMENT DELS NOSTRES DRETS COM A CIUTADANS!!

"No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa. No podar res davant d'un poble unit, alegre i combatiu."  Vicent A. Estellés

Un any de primavera.

Ha passat un any des de que els estudiants de l’institut Lluís Vives de València eixiren al carrer per a protestar contra les retallades en educació. La delegada del govern, Paula Sánchez de Leon, va enviar la policia nacional a sufocar aquelles reivindicacions pacífiques. Les xarxes socials bulliren amb una gran quantitat de missatges, denúncies, fotografies i vídeos sobre la brutalitat i la violència exercida per les forces de seguretat de l’estat. Aquella batalla campal va desembocar en una gran explosió de solidaritat i moltíssima gent va acudir al centre de la ciutat per fer costat als estudiants, per no deixar-los sols. Els manifestants s’hi feren forts durant set dies, es clamà contra la corrupció flamant que ens governa, contra les retallades en ensenyament i sanitat, contra la violència desmesurada de la policia i contra les detencions il·legals.

Arran de la crisi econòmica i la mala gestió de la Generalitat Valenciana, el dia 18 de gener de 2012 el president Alberto Fabra aprovà un decret llei que retallava el salari de 55.000 docents i limità la despesa de la Generalitat en educació. És aquest dia quan els estudiants decideixen manifestar-se cada setmana a les portes del centre durant 10 minuts tallant el carrer Xàtiva. A partir del dilluns 13 de febrer aquestes protestes passaren a ser diàries, durant tota la setmana els estudiants continuaren manifestant-se amb normalitat però el dia 15 la policia va carregar contra els alumnes detenint-ne a un d’ells (menor).

Per al dijous 16 es va tornar a convocar una protesta al mateix lloc i hora per protestar tant per les retallades en educació com per mostrar la seua solidaritat amb el jove detingut el dia anterior. La policia va carregar contra la manifestació, detenint a altres deu joves, entre ells un altre menor. Per la vesprada es va convocar una concentració en protesta per l’actuació policial davant de la Delegació de govern de València, on 10 furgons de la policia bloquejaren l’accés i van detenir a diversos manifestants.

Estudiants de secundària de diversos centres tornen a manifestar-se el dia 17 tallant el carrer Xàtiva i amb direcció cap a la delegació del govern per a protestar contra les detencions il·legals però la policia els talla el pas. Entre els manifestants es corre la veu de què els detinguts es troben en Sapadors i decideixen dirigir-se cap allí, la policia no els ho impedeix, mes bé els acompanya (o això pareixia). Una vegada allí la policia els rodeja, carrega i molts dels manifestants es queden detinguts.

Durant el cap de setmana no hi ha concentracions però el dia 20 els manifestant tornen amb més força i els policies, com no, amb més brutalitat. El centre de València és un caos, centenars d’ estudiants es concentren tallant el carrer Xàtiva i un dispositiu policial d’una vintena de furgons plens d’antidisturbis carreguen contra ells. Els manifestants es dispersen per tot el centre de València i els antidisturbis carreguen inclús contra gent aliena a la manifestació. Els estudiants acabaren reclosos a la facultat de Geografia i Historia on realitzaren una assemblea i on hagueren de passar la nit, ja que la policia no parava de rondar per allí prop.

Aquell dia també va comparèixer la delegada del govern, Paula Sánchez de Leon, i el Cap Superior de Policia, Antonio Moreno, qui en ser preguntat per el número d’efectius policials de que disposava va negar-se a donar cap xifra en no considerar prudent des del punt de vista de la tàctica facilitar eixa informació a l’enemic, referint-se als manifestants.

El dia 22 te lloc la manifestació més multitudinària, milers i milers de persones hi acudiren amb el lema “Som el poble, no l’enemic” denunciant les detencions il·legals i la brutalitat policial amb les seues armes: els llibres.

Per a commemorar el primer any de Primavera Valenciana s’estan duent a terme diversos actes com ara el concert solidari d’aquesta nit al palau de congressos de València que servirà per pagar les despeses judicials d’una part dels afectats. La setmana que ve, dies 21 i 22, el centre Octubre estrenarà un documental, anomenat Estudiar en Primavera,  que recull els testimonis dels alumnes del Lluís Vives.